Albert Guiu

La Gatera del Temps, la novel.la mes esperada d'albert Guiu, ja esta al carrer, ja podem disfrutar d'una novel.la carregada de sentiments i de teritori, d'una manera senzilla, i amb una prosa algida i intensa, Albert Guiu il·lumina els temps d'inantesa a Flix, vora el riu Ebre, vora les petites transcendències de la vida del poble, amb la mirada diafana del poeta, en un èxode oníric a les arrels de la vida on es desenvolupen, indestriables, el creixement, la vida, la decadència i la mort. Un llibre que ni ha que llegir-lo i disfrutar-lo....

El pròleg d’Andreu Carranza presenta aquest poemari d’Albert Guiu amb les següents paraules: “Aquest és sens dubte el seu poemari més rodó. Res no hi manca i res no hi sobra. Aquí hi ha la fusta del poeta que ja ha cremat moltes llacunes, que ha sabut renunciar al passat i busca la seua pròpia veu, la veu de tots. El monòleg de la prostituta és el discurs interior d’un ésser que vol anar més enllà del pur mercadeig per enlairar-se a l’univers de la poesia. I en aquest sentit hi ha dibuixat un paral·lelisme, una unitat entre la prostituta i la paraula poètica, que en el fons volen assolir el mateix destí. Hi ha una critica social evident. La universalitat d’una denúncia que essencialment no ha canviat en milers anys d’història perquè la condició, l’esclavatge i el tracte del sexe, continua essent igual ara que sempre.”

I va haver una encesa absoluta d'estels a l'instant sublim en què ella em va mirar. Sabria algú dir-me què és la bellesa? Sabria algú dir-me què és la bellesa? Aleshores, un silenci del color de les meravelles respon callat amb un crit immensament bonic, la mudesa vesteix els meus ulls de llums, són fanals que enlluernen i cremen amb grocs esplèndids, fugaçment eterns i lleugers; tot s'eleva per art i gràcia de la dolçor més elegant que mai hagi presagiat, penso en un mar nocturn i capto l'instant sublim d'entendre que sé la resposta.