Enric Casasses

Un poema per començar a llegir poesia i dir els poemes de memòria.

Aquest poemari d'Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica en color i amb un disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a ma, amb els poemes repartits per les pagines en diverses mides i disposicions. Segons l'autor, "aquest llibre és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un "poema del món" que va agafant totes les formes i tons i estats d'anim... i tan aviat parla de l'amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i satira i sarcasme de les coses i de les opinions literaries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d'assaig, d'aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, {tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)".

Una actriu real agafa un text que existeix realment, un text dun autor dara, per veure què es pot fer en un teatre... el text es va desintegrant i com més es desintegra més va agafant la forma dhistòries reals, la història duna pistolera històrica de loest america, la història duna protagonista fictiva dun conte imaginat, un dels dAndersen, de manera que es disputen lescenari una dona històrica, una nena de rondalla i una actriu dara que mira de sortir-sen. Treballem doncs amb el món de la ficció? o amb el de la realitat? Sí, sense cap dubte!

Això és un llibre doble, fet d'un dietari breu i un poema llarg escrits de mitjan juny a mitjan juliol del 1980 al sud de Suècia. Si no s'havia publicat fins ara és perquè una de les dues meitats, la que és en vers, es va perdre poc després de ser escrita i no es va deixar recuperar fins passats més de trenta anys. I totes dues parts són igualment imprescindibles. Perquè el Diari d'Escània i Univers endins no s'assemblen gens però van junts. Els versos comencen amb la terra dels morts i la prosa comença esmolant la dalla. Entre els esdeveniments de cada dia que anota el dietari hi ha l'escriptura del poema, i el poema indaga sobre els mals remeis del món observant la vida més pròxima. I, és clar, al darrere de la prosa exactíssima i del discurs poètic hi ha la mà mestra del mateix escriptor captivant l'interès dels lectors des del mateix lloc i des del mateix moment.

Entre els poemes bells i encesos de Maragall hi haaquesta "Soleiada", que amb el seu to modest derondalla desplega un dels grans mites maragallians. Elcomentari que presentem es en vers, l'artista fa decritic i furga fort en la practica de l'art de Maragall,la vida i l'amor.

Les fotografies de Montserrat Caldés i els poemes d'Enric Casasses ens conviden a conèixer les gàrgoles de l'església de Sant Pere de l'Escala. Ens fan mirar amunt, amb la ment clara i el

L'autor fustiga la llengua i la llengua s'hi torna i canta sola. Mig vers i mig cançó. A la recerca de la font d'on raja el sentit tràgic. Sondes als forats negres del creixer. Consolament dels càtar

A la casa d’oració, on durant uns tres anys Verdaguer els ataca amb els exorcismes, els dimonis parlen per boca de persones posseïdes i Verdaguer ho va apuntant. El resultat n’és un esbós: els dimoni

Aquest llibre d'Enric Casasses consta de tres assajos en vers sobre tres personatges il·lustres que han influït Casasses: Antoni Gaudí, Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Tres petites obres q

Aquest poemari d'Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica en color i amb un disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a ma, amb els poemes repartits per les pagines en diverses mides i disposicions. Segons l'autor, "aquest llibre és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un "poema del món" que va agafant totes les formes i tons i estats d'anim... i tan aviat parla de l'amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i satira i sarcasme de les coses i de les opinions literaries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d'assaig, d'aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, {tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?)".

Per primera vegada, tots els poemes llargs del poeta mes influent de les últimes decades. El volum mes extens i decisiu publicat per Enric Casasses, en el seu setanta aniversari.Amb prop de 15.000 versos, Soliloquis de nyigui-nyogui recull tots els poemes narratius i discursius que Casasses ha escrit des del 1977 fins ara. Els textos mes antics fa molt que son introbables (La cosa aquella, Sense trofeu, Poema en prosa, Univers endins, Ni cor ni res, No plou, Si el rei paga per ser rei, Text llest, Plaça Raspall, Cantat); entre els mes recents n'hi haque havien passat desapercebuts. S'hi afegeixen tambe dos poemes inedits: la Novel·la de referencies del 1988 i A pes de braços del 2020, escrit en plena pandemia. A mes a mes, l'autor ha fixat de nou tots els poemes a partir dels manuscrits originals, i n'ha recuperat fragments i lliçons que havien desaparegut.

És com si la rondalla antiga –aquella que el burro havia escoltat– –la dels amors d’amor i psiquis– estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri entremig del bullider enfebrat del nost

Les idees d’Enric Casasses sobre literatura, art i pensament.Marramaus són un aplec de textos breus, escrits al llarg dels anys, que tracten del fet de llegir i d’escriure, de la pintura i de la músi

El llibre presenta la història d''una parella que viu en un pis de la ciutat i en el seu diàleg l''amor s''entreteixeix amb tot. Es situa a Barcelona, als peus del Tibidabo, que és un nom diabòlic i llatí que significa "t''ho donaré"... Do''m.

El poble del costat són faules de filosofia-ficció, poesia-assaig i narrativa-espectacle; són més de deu anys de pensar per escrit sobre el llenguatge i la vida, sobre l'amor i la mala sort, sobre la presó de Barcelona, l'home de les tavernes, l'ase d'or, l'enxaneta i la filla de l'Esperança. L'escriptura d'Enric Casasses aconsegueix passar la prova del foc i, des del caos originari, arriba a la forma més clàssica ("el swing", "la truita"). Com diu ell mateix: "si voleu ballar, conèixer la bellesa i furgar en el misteri, acosteu-vos a la festa major del poble del costat". Quinze anys després de la primera edició, El poble del costat és un exemple de la vigència que mantenen les reflexions amb què Casasses encara ens enlluerna.

Amb paraules d'Enric Casasses "Uh és un que en un microsegon en què el metro pràcticament s'atura a mig túnel reviu un instant de la infància sortint de sobte de l'amagatall d'un portal cridant-li uh a algú, i alhora té baixant de la font del gat enganxada al cervell. Qualsevol fragment d'x versos [x-1] conté l'obra sencera [9.072 versos], cada pàgina es pot pendre com un poema independent titulat també uh [28 versos] i llegint la primera ratlla de cada pàgina també es forma un poema i amb l'última igual [324 versos cada un]".