NINGU NO ENS ESCOLTA: POETES EMPRENYATS

(Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016) fou un escriptor i artista que conreà gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practicà "l'acció artística" (happening o performance). La seva obra contempla la poesia, el teatre, l'assaig, la novel·la i el videoart.

ENRIC CASASSES, barceloní del 1951, ha publicat poesia en llibres com ara Calç, D’equivocar-se així, Coltells, Canaris fosforescents, Uh, T’hi sé, El nus la flor, Soliloquis de nyigui-nyogui, A la raó… i en discos amb Manel Pugès, Pascal Comelade, Feliu Gasull, Don Simon & Telefunken, Triulet i Daniel Ariño. També té llibres de prosa (El poble del costat, Diari d’Escània, Marramaus) i un parell d’obres de teatre (Do’m i Monòleg del perdó), i ha fet feina de literat amb estudis i edicions de Salvat-Papasseit, Girbal Jaume, Fages de Climent, Juli Vallmitjana, Joan Vilacasas, Joan Vinyoli, Jacint Verdaguer i Víctor Català, entre d’altres.