Lany 2002 el filoleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Master de Tipografia Avançada de lEscola de Disseny i Art Eina, em va obsequiar amb un opuscle autoeditat que recollia sis textos, traduits per ell mateix de langles i de lalemany, que ara formen part del llibre que teniu a les mans. El va intitular 1803-1948: Les dues tipografies en referencia a les dues maneres dentendre la composicio i lus de la tipografia que han influit en com componem encara avui la pagina impresa. El primer text era la traduccio de William Morris, seguit de la dIwan Tschichold, la de Stanley Morison, la de Max Billjuntament amb la resposta de Tschichold (ara amb el nom de Jan) i, finalment, la de Paul Renner.Pujol fou qui millor podria haver explicat la transcendencia del debat entre els dos corrents aparentment contraris que han influit en la manera dentendre la pagina tipografica fins avui. La seva experiencia practica i teorica en aquest camp, aixi com el profund coneixement de les biografies dels autors, especialment de Morison i Tschichold, que son el pinyol de la questio, lautoritzaven a explicar-nos aquesta disputa. De segur que ho hauria fet amb rigor i mesura, i amb lerudicio sense pedanteria i la sornegueria sense malicia que el caracteritzaven. Pero nomes ens va deixar un recull que no es va publicar i al qual va posar un titol que parlava de tipografia.Publicar una obra a la segona decada del segle XXI amb un titol com Les dues tipografies pot facilment confondre el lector. Quan parlem dun tipograf, depenent de lepoca historica, pot ser que sigui per referir-nos a un punxonista, a un impressor, a un componedor o, ja en el segle XX, a algu que no sembrutava els dits com Morison, pero que estudiava, assessorava o dirigia el disseny duna nova lletra. Per aquesta mateixa epoca un tipograf tambe passa a ser lofici que precedira els actuals dissenyadors grafics. Max Bill diu aqui mateix que la tipografia es el disseny de blocs de text. Pero la realitat es que, avui en dia, quan sentim aquesta paraula, pensem inevitablement en algu que dissenya tipografies en una pantalla dordinador. Per aquesta rao preferim parlar de disseny de pagina enlloc de tipografia. La pagina es el tema de tots els textos, fins i tot el dEric Gill, que aporta el seu punt de vista sobre el llibre. La tipografia, naturalment, esta tambe present en tots els articles, pero el motiu que justifica aquesta obra es la manera com la fem servir i no tant la forma particular de la lletra.
Ver más 
