Esperança Castell Rodríguez

Qui obri 'Arrels a la roca' tornara un cop i un altre a aquests poemes amb lagraiment dhaver-hi descobert una veu emocionada i perspicaç (les petites pedres de dolor al meu cor) i la compensacio immensa de la seva tenacitat i fe en el llenguatge que, com diu en algun dels poemes, ens ha de guardar la poqueta llum perque mai no sens faci fosc del tot. Francesc Parcerisas, del proleg del llibreEls meus dits saferrena la teva ombra culpable,roca esteril en la fondaria arcaica.Inutilment, les arrels del meu desigcerquen en tu un ale per viure.

"«[A Blau argila] Dentrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). Amb tot, intuïm que sens escapa alguna cosa essencial, que els versos amaguen una cara fosca, un revers indicible del qual només tenim notícia obliquament. Som davant dun discurs travessat descletxes, buits, forats, pauses, espais en blanc... tan petits que resulten gairebé imperceptibles. Hem dagusar lescolta, si volem sentir el que lautora no diu.»«Com largila, el llibre dEsperança Castell deixa en lanima del lector un pòsit admirable de veritat i vida.»Gemma Gorga, de lepíleg del llibre"

Un jo poètic, el de Castell, que anirà creixent a partir de cada instant vital i de cada mirada transparent i despullada del seu món interior, on vida i obra s'influeixen i es jusxtaposen.

"«Mig pa i una flor» completa i corona la trajectòria poètica d’Esperança Castell. L’obra de la nostra poeta dibuixa una línia ascendent que ens demostra un domini cada cop més confirmat dels re