IRENE MUÑOZ

El segon volum de l'Epistolari de Víctor Català recull 494 cartes: les que l'escriptora va rebre dels seus editors i dels corresposals vinculats a la premsa. Sempre que ha estat possible també hem inclòs les missives que ella els va enviar. Publiquem, per tant, les seves cartes professionals. La correspondència d'aquest volum té un gran valor documental, ja que ens permet resseguir bona part de la trajectòria professional de Víctor Català: coneixem moltes de les publicacions on va col·laborar al llarg de la seva carrera literària, amb quina freqüència va fer-ho, què va publicar en cada cas i amb quines condicions professionals. També sabem quins editors van interessar-se a publicar-li una obra. En aquest cas, especialment, les cartes aquí editades ens mostren quin va ser el procés d'edició, en algun cas molt detallat, de molts dels seus llibres. Així mateix, ens indiquen el seu posicionament ideològic envers l'ortografia de la llengua catalana i com aquest, sobretot als primers vint anys del segle xx, va influir en la publicació de la seva obra literària. D'aquestes lletres, també es desprèn la seva preocupació per corregir escrupolosament les proves de l'original abans de donar-lo a conèixer als lectors. Aquest epistolari, en definitiva, ens mostra una escriptora professional, preparada, informada i assessorada, en molts casos, per persones que coneixen el món editorial, que té un representant literari, Fèlix Clos, -una persona vinculada a la Impremta de l'Avenç- i que té present quin és el seu deure i reclama en correspondència els seus drets. Cal remarcar que en alguns casos firma les seves cartes com a Víctor Català i no com a Caterina Albert. La diferència que hi ha entre un i altre nom queda ben clara. Són dues persones diferents: Víctor Català és l'escriptora professional. Per tant, les missives més importants que Caterina Albert va enviar als seus editors les va firmar amb el

Aquest primer volum de l'epistolari de Víctor Català recull 400 cartes. 108 són les que Lluís Via, director de Joventut, va enviar a Caterina Albert entre el 1901 i el 1909. Aquestes cartes ens permeten resseguir tot el procés d'edició de Solitud (1905), des del maig de 1904, quan es comença a publicar en forma de fulletó a Joventut, fins a l'abril de 1905. A les lletres veiem quina era la llengua literària que utilitzava l'escriptora, quin era el seu ritme de treball i quina recepció va tenir a la premsa de l'època la seva novel·la Solitud. Així mateix, aquesta correspondència, ens mostra quin va ser el procés d'edició de Caires vius (1907) a la Biblioteca Joventut i ens permet resseguir la col·laboració de Víctor Català al setmanari modernista. Totes aquestes cartes són importants i interessants perquè ens ensenyen la relació professional entre l'editor Lluís Via i l'escriptora Caterina Albert i tot el context cultural, social i polític de principis del segle XX. D'altra banda, el llibre aplega 292 cartes creuades entre l'editor i poeta Francesc Matheu i l'escriptora Caterina Albert, des del 1902 al 1934. De Matheu, n'editem 162 i de l'escriptora, 115. Aquestes lletres ens permeten examinar la col·laboració de Víctor Català a la revista que dirigia Francesc Matheu, Ilustració Catalana, des del 1903 al 1917. Així com el procés d'edició de Llibre blanc (1905) a l'editorial de la revista. A partir de 1918, amb la mort d'Ilustració Catalana, neix Catalana, amb Matheu, també, al capdavant. Les lletres ens mostren la col·laboració de l'escriptora en aquesta nova revista literària i tot el procés d'edició de la seva segona novel·la, Un film, que va anar sortint regularment a les pàgines de Catalana, des del 7 d'abril de 1918 fins al 30 de juny de 1921. La correspondència creuada entre Francesc Mathe

Ressegueix la trajectòria vital i literària de l'autora: la seva formació, l'autodidactisme, la relació amb les arts, els primers llibres, el naixement del pseudònim, la recepció de la seva o