Segon volum de les ponencies de les seccions Ramon Llull i el lul·lisme i Historia de la llengua: oralitat versus escriptura. Amb la col·laboració d'especialistes de reconegut prestigi com J.N. Hillgart, Anthony Bonner, Sabine Philipp-Sattel, Albert Rossich, August Rafanell i Max W. Wheeler.
Tres amics mallorquins que van compartir infantesa al mateix barri han seguit trajectòries personals i professionals molt diferents: el periodisme, l'esport i la carrera militar. Molts anys més tard, reprenen la relació quan el periodista rep l'encrrec d'escriure un llibre sobre el club de bsquet del company esportista. Remenant la documentació de l'amic, apareix la seva correspondència amb el que havia fet carrera militar, un aventurer que ha intervingut en conflictes bèl·lics internacionals i, més tard, ha fet diners en negocis hotelers a Mallorca. S'entreteixeix, d'aquesta manera, l´evolució de les relacions humanes amb una viva radiografia de la conflictivitat al món durant el canvi de segle: el vell segle XX que mor amb la caiguda del Mur de Berlín i el segle XXI que neix amb la guerra d'Afganistan.
La història del teatre i de les arts escèniques en general és una part important de la cultura de qualsevol país. En l'àmbit català, des d'èpoques molt remotes es poden documentar representacions dramàtiques, tant a l'interior de les esglésies, com en espais urbans o en escenaris més estables. Del segle xvi ens han pervingut més de mig centenar d'obres. Aquesta abundància no minva en les èpoques posteriors i culmina al segle xix amb la implantació progressiva de l'ús del català també als teatres comercials. En aquest volum s'analitzen alguns dels aspectes fonamentals d'aquesta història: la tipologia de les obres medievals i renaixentistes conservades, el teatre mític dels segles xvi-xviii o la presència del teatre en català als catàlegs de les llibreries de canya i cordill i a les cartelleres d'alguns teatres públics. Ordena i sistematitza materials i dades caracteritzades per la seva extraordinària profusió i riquesa.