Mariona Quadrada

Na actualidade, e de xeito xeneralizado, entendemos que a palabra sopa se refire a todos aqueles pratos que, cunha porcentaxe elevada de líquido e con máis ou menos corpos sólidos flotantes ou mergullados, comen con culler. Asi, unha palabra que etimoloxicamente explicaba un so concepto concreto, neste caso anaco de pan empapado de liquido, do xermanico Suppa, pasou ao longo do tempo a acaparar varios significados. Actualmente non so entendemos por sopas aquelas nas que interven o pan, senon todo tipo de pures, sopas de verduras vistas, sopas a base de caldo, de arroz, de pasta, de legumes etc. No entanto, en galego distinguese esta palabra doutra moi coñecida, pote ou pucheiro. Se tivesemos que dicir cal e o prato mais universal, xeral e remoto de todos os que existen nas diferentes culturas do mundo, deberiamos concluir que e a sopa, a sopa entendida como un liquido aromatizado que inclue diferentes produtos. Seguramente por estas mesmas caracteristicas, sufriu unha evolucion que a diversificou, polo que temos desde os exemplos de sopas doces da Idade Media ate as dos seculos XVIII-XIX, das que ainda quedan restos nalgun exemplo tradicional, ou as sopas de influencia doutras culturas, como as cremas e as frias, mais modernas. As sopas son unha boa achega a dieta desde o punto de vista nutritivo. O feito de combinar diferentes produtos fai que se mesturen tamen diversas substancias interesantes na alimentacion. As mais recomendables son as mais sinxelas, aquelas que incluen pan, arroz, legumes, fideos ou pataca xunto con verduras. Estes elementos conteñen fibra, moitas proteinas, hidratos de carbono, no caldo que soltan hai numerosos minerais e, o que e mais importante, a ausencia de graxa animal. As sopas condimentadas con carnicos ou base de caldo, en cambio, achegan mais cantidade de graxa no prato.

103 receitas de aperitivos en copa, con pan e pastas e de tapas fan un percorrido pola tradición e a modernidade da cociña galega, que sempre destacou pola súa variedade e pola calidade dos seus produtos, que son protagonistas de gran cantidade de feiras e festas patronais e gastronómicas referencia ineludible para quen visita o país. A gastronomía galega tanto nas zonas do interior como nas costeiras sempre foi moi sinxela e da que galegas e galegos souberon facer tamén un sinal de identidade máis. Na actualidade a cociña tradicional e caseira ten un peso importantísimo, pero nas últimas décadas a aparición dunha singular xeración de profesionais, vinculados ás Escolas de Hostalaría e sen perder a conexión coa tradición, están revolucionando o seu tratamento e presentación.

Poques coses com la cuina, com la manera de preparar un plat i la llista d'ingredients que s'hi barregen, són capaces d'oferir-nos, d'una manera incontestable, la sensació de "sentir-nos com a casa". Un fenomen que experimentem quan viatgem pel món i podem contrastar amb els fogons de casa. O quan anem a una casa on no hem estat mai i ens encarem amb gustos que se'ns fan estranys, que no tenim enregistrats a la nostra "enciclopèdia culinaria", en la memòria de la nostra experiència amb el menjar. L'herència culinaria, doncs, confronta amb la novetat i la sorpresa i en aquest punt els subjectes podem optar per restar en el terreny del conegut o deixar-nos seduir, també, per un joc inexplorat. Proposem, així, una cuina basada en l'element classic: la cuina apresa dels grans gastrònoms i cuiners de després de la revolució, hereus de l'antic règim i de la cuina aristocratica i diferenciadora, i creadors de la cuina burgesa en època de la República. Una cuina que encara avui és referència d'escola. Tampoc no oblidem l'element tradicional: la cuina de la terra que prové del producte propi de cada estació de l'any i amb ell, tota la carrega afectiva i cultural que viu dins de cadascun de nosaltres. Abundant en les festes i escassa en el diari, és una cuina generosa i sincera que ofereix tot allò que té a l'abast. Hi ha un tercer element, l'innovador, producte de l'estudi, la imaginació i l'aprofundiment en la combinació de gustos del cuiner, fins ara impensables o agosarats. I, per últim, referim-nos a l'element multicultural: la cuina recollida de viatges i veïnatges. La cuina de països amb els quals ens relacionem d'acord amb les coordenades d'un món definitivament globalitzat i del qual recollim els trets propis de cadascun perquè el gust, com cap altra cosa, els identifica. Passem, doncs, del restaurant a casa.

La col·lecció «El Món a la Cuina» proposa viatges pel gust de diferents indrets del món. La col·lecció compta amb els títols Amb gust de Grècia, Amb gust del Japó, Amb gust d'Italia, Amb gust del Magrib i Amb gust de la Xina. Les receptes que s'hi troben són pròpies dels països que representen o variacions inspirades en aquestes maneres de cuinar, adaptades, posteriorment, als nostres gustos i productes. Un ventall de possibilitats desconegudes per als més agosarats.

La col·lecció «El Món a la Cuina» proposa viatges pel gust de diferents indrets del món. La col·lecció compta amb els títols Amb gust de Grècia, Amb gust del Japó, Amb gust d'Italia, Amb gust del Magrib i Amb gust de la Xina. Les receptes que s'hi troben són pròpies dels països que representen o variacions inspirades en aquestes maneres de cuinar, adaptades, posteriorment, als nostres gustos i productes. Un ventall de possibilitats desconegudes per als més agosarats.

El Jonàs viu en un dels habitatges subterranis de la ciutat del futur i té molt clar que vol ser músic. Un dia li cau a les mans un manuscrit que parla d'una "festa de les sensacions" envoltada d'enigmes i, amb l'ajut de la seva germana Sibil•la , mirarà de reviure-la. Per a això, però, li caldrà primer acudir a una cita a cegues a l'Àrea de Reserva i esbrinar qui li ha estat espiant tots els moviments.

En Jonàs viu en un dels habitatges subterranis de la ciutat del futur i té molt clar que vol ser músic. Un dia li cau a les mans un manuscrit que parla d'una "festa de les sensacions" e

Unes fulles de llimoner arrebossades i servides a la taula al bo de l'estiu: com en el cas de la magdalena en la famosa novel·la de Proust, amb això Mariona Quadrada en té prou per obrir les portes d

La col·lecció «El Món a la Cuina» proposa viatges pel gust de diferents indrets del món. La col·lecció compta amb els títols Amb gust de Grècia, Amb gust del Japó, Amb gust d'Italia, Amb gust del Magrib i Amb gust de la Xina. Les receptes que s'hi troben són pròpies dels països que representen o variacions inspirades en aquestes maneres de cuinar, adaptades, posteriorment, als nostres gustos i productes. Un ventall de possibilitats desconegudes per als més agosarats.

Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua és el primer d’una sèrie de llibres de cuina en què podreu trobar tota mena de receptes per gaudir d’aquests productes que ens regala l’aigua. Tècniques cl

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s'uneixen per oferir-vos des d'amanides bàsiques (d'enciam, tomaca, ceba i olives) fi

APERITIUS I TAPES, CAPRICIS DELS SENTITS, és el tercer llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. En aquest volum, us oferim un racó, fonamentalment, lúdic, una guia de propostes per passar-ho bé ta