L'autobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari d'una escriptora universal. De la seva mà revivim tota la seva existència, rellegim tota la seva obra. Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables. Autoretrat, de Mercè Rodoreda Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l'escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d'aplegar i d'ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l'oportunitat d'una llum nova. Acompanyats d'aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d'un món tancat, l'experiència de la guerra i de l'exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d'un estil propi, a l'extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l'aventura difícil de l'ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l'ofici d'escriure. Rodoreda s'encara a si mateixa en un procés de despullament i d'intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d'un mirall trencat. Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d'una escriptora universal.
Qui llegeixi el llibre podrà conèixer una Roma diferent de la que habitualment surt en els llibres, una Roma, com a mínim, tant o més real que la dels exèrcits triomfants i les lleis dures a què cal
A penes un rastre, una marca, un senyal d'una dona en el temps, és el que condensa el diari líric de Mònica Miró. Una orientació en el trànsit de la vida, d'on prové l'alenada proverbial i on es form
Ni res aquí, ni res allà. O potser tot, en aquest trànsit d'un buit a un altre: conrear el cos, l'únic terreny propi, saber que és bell el lloc on l'ull descansa, dir-se el passat com si fos viu enca