Nascut a Terrassa el 1978, és doctor en Filosofia i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre de l'Institut d'Estudis Medievals i s'ha dedicat a la recerca sobre el metge i reformador espiritual Arnau de Vilanova. També és autor de diversos llibres i articles sobre els càtars i recentment ha coordinat el dos volums de L'herètica pravitat a la Corona d'Aragó: Documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324), publicats per la Fundació Noguera (2015). També s'ha dedicat a la gestió cultural i actualment forma part de l'equip de Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, on fa recerca històrica sobre els projectes musicals, la dramatúrgia i el desenvolupament institucional.
Recibe novedades de SERGI GRAU TORRAS directamente en tu email
Durante los últimos años el catarismo se ha convertido en un fenómeno mediático que ha trascendido el tiempo y el espacio. No solo los historiadores se han ocupado del catarismo. El ensayo, la literatura, la pseudodivulgacion historica, la ciencia ficcion, la television y hasta la promocion turistica han hallado en los cataros un verdadero filon. El problema es que no siempre ha imperado el rigor historico y, por consiguiente, se ha construido una verdadera mitografia sobre este movimiento.Este libro es una historia del catarismo en los reinos hispanicos a traves de sus fuentes, documentos y testimonios que nos acercan a la vivencia de hombres y mujeres que creyeron en una reforma del cristianismo. Su aparicion en la sociedad del Medievo conllevo la reaccion de la jerarquia eclesiastica y el poder politico que termino por condenar y perseguir cualquier disidencia cristiana. Esta situacion fijo los mecanismos represivos que prohibieron el debate sobre la fe catolica, desplazaron al hereje de la sociedad cristiana y contribuyeron a definir el estereotipo de la herejia como uno de los grandes peligros de la epoca.
Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), un dels metges de mes prestigi de l’edat mitjana llatina, es autor d’una extensa obra que va contribuir a definir la medicina com a ciencia en el sentit escolastic del terme. Utilitza els diversos generes de la literatura medica de l’epoca: el comentari a les autoritats mediques, el tractat teoric i de filosofia natural, els aforismes, la summa o compendi de medicina teorica, el regiment de sanitat, la monografia especialitzada o el tractament especific adreçat a un pacient. La seva medicina s’inscriu dins el galenisme, que arriba a l’edat mitjana gracies a les traduccions dels metges arabs. En diverses de les seves obres, tambe hi constatem la influencia d’Aristotil. Els tractats de medicina teorica inclouen un nombre major de referencies a obres seves, ja que se serveixen de la filosofia natural aristotelica per a desenvolupar diversos aspectes de la teoria medica. En aquest sentit, Arnau de Vilanova s’esforça a conjugar la filosofia natural aristotelica amb la medicina i estableix les competencies de cada una d’aquestes dues disciplines. Aixi, Arnau va definir la naturalesa de la disciplina medica i de la seva tasca com a coneixement, es a dir, com una ciencia aristotelica que
AQUEST LLIBRE NO ÉS UNA GUIA COMUNA D'INDRETS SOBRE ELS CÀTARS, SINÓ UNA GUIA D'HISTÒRIES QUE VAN VIURE AQUESTS CÀTARS EN INDRETS MOLT CONCRETS, TANT DE CATALUNYA COM D'OCCITÀNIA. Aquest llibre es u