Sens dubte, una de les preocupacions més grans de la pastoral d'avui és la manca de pastors. Però més greu encara deu ser la causa que produeix aquest fet. En termes purament seculars, podríem pensar que és el poc prestigi social que té avui aquest ofici. Però -i ara en termes de la fe- aquesta no és encara la causa real de la qüestió: la feina dels pastors dins l'Església no depèn de la voluntat del qui l'ha de fer, perquè és una missió que suposa una elecció preliminar de Déu. I d'aquí el pensament inquietant que, si manquen pastors, deu ser que Déu no n'envia.Això suposa que l'enviat en certa manera ha de desaparèixer, perquè en ell es vegi la persona que l'envia. Però, què passa, si és Déu mateix que desapareix? La temptació més gran seria aleshores l'intent de reparar aquesta absència divina per una ostentació del prestigi personal d'un capellà que ja no representa ningú més que ell mateix. Més val confessar amb sinceritat que el mal no és que manquin capellans, el que manca és Déu. I començar per la seva recerca.
Una llengua estranya. Sento un parlar que m'es desconegut (Sl 81,6) es un assaig sobre el sentit que una colla de paraules essencials (com ara: alegria, amor, esglesia, esperança, mort, pau, salvació...) tenen en el cor de la Biblia llegida com a Sagrada Escriptura, com a Paraula de Deu (que prove de Deu i que ens revela el misteri de Deu). Xavier Moll, amb un llenguatge encantador, que palesa una cultura i una exquisidesa imponents, fa la feina humil de 'restaurador de paraules', a fi d'ajudar-nos a escoltar amb mes nitidesa aquests llenguatge que ens comunica un misteri d'amor, de vida i de sentit. Xavier Moll va neixer a Ciutadella de Menorca l'any 1935. Els seus inicis de coneixement de la Sagrada Escriptura ja els va fer en la seva condicio d'escolanet i cantor de la catedral. Tenia 11 anys quan va entrar al seminari, i l'estudi del llati li va ser un nou pas en la comprensio d'aquells textos que sabia de memoria. L'any 1958 es va ordenar. Aquell any mateix va morir Pius XII. El nou papa, Joan XXIII va convocar un concili i es van produir dins l'esglesia canvis prometedors i inesperats. L'any 1970 va ampliar els estudis de teologia a la universitat de Tubinga. L'any 1974 es va secularitzar a Rottenburg. L'any 1984 es va casar. Ha publicat llibres i articles de temes teo