Libros de Literatura en catalán, página 53 de 809

El tema central d'aquest llibre és l'exploració poètica del vincle amb els orígens. El títol ho indica de forma ben suggeridora: 'Orígens, ressons i contrallums'. No es tracta d'orígens remots, perdu

Buit de març és un recull de poemes que reflexionen sobre la condició de les dones: dones fortes, dones lluitadores, dones silenciades, dones que parlen...«L’autora ens vol dir que efectivament el 8

''Rendició a la neu'' és una novel·la sobre la Guerra Civil que construeix un relat apassionant d''un tema molt poc tractat: el dels desertors de l''exèrcit republicà. Descriu d''una manera gairebé f

Cendrapresenta la fi del món, una novel·la postapocalíptica on una plaga d''origen desconegut ha destruït la civilització tal com era. Els personatges es refereixen a aquesta catàstrofe com el «mal»,

Hi ha una nit immensa i sense estructura. Però s''apostrofa amb el nostre cor. És mitja tarda, fa bon temps, el pare va arremangat. A fora borda un gos, els oms fressegen, l''aixeta del safareig dego

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

La nuesa del silenci és producte d'una rauxa. D'una necessitat impulsiva d'expressió íntima. Del cansament de trescar per senders coneguts. D'un trencament inesperat des d'un itinerari literari molt personal, constant, ja llarg, no exempt de risc, en el fons ambiciós. Tant prové de la maduresa assolida com de la consciència de la certitud de la fragilitat i brevetat de la vida, tòpics que l'autor comença a comprendre en tot el seu abast per un pur imperatiu biològic. La nuesa del silenci conté les seves preocupacions essencials, les experiències, els delits: la contemplació de la naturalesa, l'astorament davant de l'atzar i la meravella de la Vida, la passió per la lectura i l'escriptura, la compassió, el pessimisme positiu, el compromís ètic.

Guim Valls (Barcelona, 1992) és poeta i recitador. Actualment estudia Filologia.

Després dels seus quatre llibres de poemes anteriors,Josep Maria Nogueras publica Transparent, un títol queremet a una forma d’apropar-se al territori del viure i deles emocions des d’una mirada que

Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2017Un robatori a mitjanit i una porta que s’obre a travésde l’espiral del temps, buscant una segona oportunitat.Una finestra per arreglar. Un at

Els solitaris acostumen a viure amb combustions internes permanents. La Sara recorda prou bé quan va començar la seva. Tenia set anys, i junt amb la seva família es mudava a la masia que l’apartaria

A partir dels records de temps molt difícils en lanovel·la Els estralls de la memòria; ara és el present,abans de Trump, del món que tothom vol entendre:l’Amèrica del Nord. La clau es troba en l’esti

La Fundació Joan Brossa rescata dos inèdits del gran poeta avanguardista de finals del XX.Creieu-me: en apropar-vos al meu voltant no espereu un gran discurs. Entreu a la barraca! Allò que veureu no

A partir de la lectura del Llibre de Comptes del Consell de Catarroja (1652-1659), un document arid amb entrades i sortides comptables referides a les despeses i els ingressos del Consell municipal catarrogi, Montserrat Manent ha creat un llibre de poemes. A Llibre de Comptes, lautora fa un exercici literari gens facilI reix des del primer fins al darrer vers. Encapçala cada poema amb entrades del llibre de comptabilitat que li donen peu a la seua creacio, per on desfilen les dones i els homes del lloc. Fa literatura a partir de la sequera documental i elabora metafores inspirades i suggeridores sobre el poble i la gent, els oficis, la pobresa, la caritat, la malaltia i la mort, els litigis, la violencia... Sobre lunivers de lesglesia, la musica, la lectura, els morts, els conreus i, fins i tot, els tributs o els salaris. Versos desperança, i fins i tot de desesperança. Actituds de vida. I ens emociona fent-nos viure la vida daltres, sense perdre de vista la seua, la nostra.

Un dels cims més alts d’aquest autor que puja¬va baixant i que sabia que en l’art l’obra més reeixida con¬dueix al fracàs, entès aquest no només com a allunyament dels càntics de sirena oficials, sin

El nou poemari de David Jou, físic i poeta, clou la trilogia sobre l'experiència de Déu i el diàleg interreligiós en què també s'integren La mística dels dies (2015) i Cartografies de Déu (2016).

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de "Mahalta", Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena. El lector hi ressegu

Les nits de Lola Paton és una història de ficció ambientada en un lloc real, el cèlebre prostíbul de Figueres, la Torre Basca. En aquest suggerent casalot que els figuerencs més grans encara recorden, s'hi desgranen els dies de la Lola Paton.

Més «Jardins d'altri i altra fullaraca» continua l'esperit de Jardins d'altri, el primer llibre que Climent Picornell va publicar d'aquesta sèrie. Segons Guillem Frontera: «És un tipus de text que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals: un principi d'assaig és envaït per una peça narrativa, que mena al lector a espiar el dietari íntim de l'autor, on hi trobara, cites, dites o aforismes». Aquest trescar per les obres d'altres escriptors forma un conjunt que intenta tenir una coherència, per estranya que aquesta pugui parèixer. Els Jardins d'altri pateixen d'això, pelluquen d'ací i d'alla, són com un patchwork, com la vanova cotonada que pesava molt i abrigava poc. Per aquests motius el text pot parèixer esburbat, arreplegant de per tot, entremesclant les citacions ostentoses amb les elucubracions banals, trobades o furtades dels jardins dels veïnats. La ironia voldria que els diferencias d'un manual de cites erudit i cregut. Anècdotes, aforismes, frases fetes, acudits, retalls de diaris, en definitiva un cul de sac, un totum revolutum, que voldria menar al lector cap a una reflexió o cap a un somriure.

Joan Guasp ens convida, en aquesta tragicomèdia boja i frenètica, a viure el 9-N des de dins, a través d una metafora surrealista de protagonisme col lectiu molt estrafolari. El procés independentista catala, tal com sempre han vaticinat els polítics antidemòcrates espanyols, es fa constitucionalment impossible, però triomfa gracies a l enginy, l humor i l esperit lúdic del poble de Catalunya. Una denúncia a tots els sistemes polítics autoritaris.