Libros de Teatro en catalán, página 2 de 61

Una casa i els seus habitants. Aquest és el motiu argumental d´on arrenca Casa Calores: la història d´un espai familiar que pateix les transformacions pròpies del pas del temps i l´envelliment d´aquells que l´habiten. L´obra travessa un arc de catorze anys en la vida de la Carme, -més coneguda com la Calores-, del seu fill Ramon, dels amics d´en Ramon i d´un sisè personatge, pintoresc i molt reconeixedor per a tots aquells que identifiquen el paisatge humà dels pobles petits: en Pipa, un manetes-filòsof que té solució per a tota mena de cuites. Dues grans trames es trenen al llarg d´aquest recorregut: d´una banda, la del matrimoni entre la Carme i el seu marit, -personatge absent. La història d´una relació que complimenta amb aparent normalitat la de tot matrimoni que viu de cara a la galeria. D´altra banda, seguim les peripècies dels quatre amics: en Ramon, en Santi, la Clara i la Lídia. Amb ells travessarem l´adolescència, la primera joventut i els primers passos cap al món dels adults. Serem testimonis de les complicitats i els secrets que arrosseguen al llarg dels anys, i veurem com les debilitats i les pors de cadascun d´ells van erosionant els llaços que, de jovenets, creien que mai no podrien desfer-se del tot. Casa Calores és un viatge pels racons de la memòria d´una casa de poble, i d´uns individus que senten i pateixen desigs i emocions tan casolans com universals. L´autor vol homenatjar els paisatges de la seva infantesa i joventut: els contorns d´un casalot a ran de mar on va descobrir les primeres trampes del joc d´estar viu.

Juanita i Fabio són dos adolescents, fills d'emigrants. Viuen i estudien a Brooklyn i un dia decideixen faltar a l'institut i anar a passar la jornada a Manhattan. El que comença com a diversió es converteix en un malson quan son confosos amb uns delinquents i es veuen obligats a fugir i amagar-se. No tindran cap altra ajuda que la d'uns altres adolescents, emigrants clandestins que malviuen escapant de la policia i de les bandes rivals. La crua realitat els fara questionar-se la lletra de la canço "Imagine" de John Lennon. ¿Son ells uns somiadors per creure que un dia el mon sera unic, que no hi haura ni cobdicia ni fam i que es viura en pau?

Tom Martin, acusat d'haver segrestat i assassinat cent sis persones en un teatre després d'una funció escolar, espera l'execució al corredor de la mort d'una presó de l'estat americà de Nebraska. Ell nega que sigui culpable, però moltes proves l'incriminen. Si és innocent, la injustícia serà terrible. Si és una bèstia sanguinària mereix la cadira elèctrica, o és que la pena de mort no es pot justificar mai sigui quin sigui el crim comès?

Dues dones es creuen a l'Atlàntic. L'Ann, del Quebec, viatja a Barcelona buscant el fantasma d'un oncle llunyà que l'amor va fer que es quedés a viure a Catalunya. La Laia fuig dels seus problemes al país del óssos i el fred. Les dues, cosines llunyanes, intercanvien els seus amics i les seves cases durant unes setmanes. En aquest espai de llibertat que els dóna el viatge podran entendre millor els problemes que s'han endut dins la maleta. Una comèdia quotidiana, amarga a estones, d'altres senzilla i directa, que parla de la necessitat d'assumir el nostre present, encara que sigui per canviar-lo.

El que teniu a les mans és gairebé un llibret teatral; una proposta de representació que fa temps —molt!— haurien d’haver lliurat dos amics per justificar la subvenció que va gosar concedir-los un po

En un desert de gel i neu, infinit, dos homes es troben fent camí, en sentits oposats. Un canal d’aigua els impedeix continuar i cadascun, des d’una vora de l’escletxa, va desgranant la seua perspect

Teatro totalmente actual en los momentos que vivimos hoy, crisis corrupción etc…

Al carrer de Praga ja n'estan farts, de quedar segons al concurs d'engalanar carrers que anualment se celebra coincidint amb la festa major de barri. De manera que, quan s'assabenten que aquest any el premi per als guanyadors és encara més suculent que en altres edicions, decideixen fer el salt qualitatiu necessari i comprar una idea que els sembla genial. Res, però, serà tan fàcil com els veïns del carrer es pensen... Una història divertida i emocionant sobre l'amistat, la vida i el treball en equip per assolir fites inimaginables.

Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l'autor ens proposa una reflexió des de l'escena sobre el fet d'escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l'idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcis Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Pero aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El mes important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d'origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem es un acarament de l'autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcis Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicacio especifi ca. El conjunt configura una passejada per tota la produccio narrativa d'Oller.

"En Pep Cruz em va trucar per dirme que volia que escrivís una obra de teatre feta a mida per a la Companyia Per-Versions. Jo mai no havia escrit teatre per encàrrec, però el primer dia que vaig qued

"Al fons del calaix és una peça teatral amb dos personatges però que en realitat és un monòleg, i no revelaré al futur lector el contrasentit d’aquestes paraules. El monòleg d’una dona de mitjana eda

Tothom a classe ha format grups per a jugar. Uns juguen a roda la mola, altres a botar la corda, els d allà a la gallineta cega tothom, menys Pere, que no té amics. Fins que hi apareix Àngel, un x