Cants íntims

Apel·les Mestres (1854–1936) és considerat una de les figures més decisives de la cultura catalana de la segona meitat del segle XIX i dels inicis del XX, gràcies a una obra extraordinàriament diversa que integra poesia, narrativa, teatre, il·lustració i música. La seva contribució literària destaca per un estil personalíssim, sovint marcat per la senzillesa expressiva, la ironia subtil i una sensibilitat lírica que connecta amb corrents europees, especialment amb el simbolisme i amb l’herència de Heine.

La importància d'Apel·les Mestres per a les lletres catalanes és estratègica i fundacional. Va ser l'artífex d'una modernització lingüística i formal que va permetre a la literatura catalana sintonitzar amb els corrents estètics europeus, especialment el simbolisme i el pre-rafaelitisme. El seu llegat es consolida en la defensa infrangible de la llengua catalana en tots els registres. Des de la seva producció dramàtica fins a les seves reflexions d'un cert pessimisme filosòfic en Gaziel, Mestres va demostrar que el català era una eina plenament capaç d'expressar la complexitat de l'home modern. El seu compromís amb la cultura del país el va portar a ser una autoritat moral indiscutible i un dels grans defensors de la reforma de Pompeu Fabra.