El president de Barcelona

Òscar Sarramia va néixer a Lleida el 1972. De petit feia el que feien tots els nens del 72: jugava al carrer, es pelava els genolls, mirava aquella televisió que només tenia dos canals, berenava Nocilla, somiava amb ser futbolista i omplia de dibuixos els marges dels llibres de l’escola. Un dia el seu pare va decidir aprendre a pintar a l’oli i l’Òscar va descobrir que li encantava acompanyar-lo. Des de llavors, jugar a futbol i dibuixar van ser les seves dues passions. Va començar a dibuixar per a fanzines sobre futbol i rock; després de comprovar que com a futbolista no arribaria gaire lluny, es va formar com a il·lustrador i va provar sort amb tot tipus d’estils: publicitat, premsa, dibuixos animats… Precisament mentre treballava a Barcelona en una d’aquestes sèries de dibuixos animats va rebre la trucada de l’Adriana, la seva parella: estava embarassada. Fins aleshores tota la seva vida havia anat com la seda, com si fos «de manual». Després d’aquell moment, però, tot canviaria: estava a punt de ser pare…

RAMON PARDINA (Barcelona, 1977). Ha estat guionista de programes de televisió com Polònia, El Foraster, diversos programes d’Andreu Buenafuente o el documental Les set vides del Perich, a banda de sotsdirigir el late night Zona Franca a TV3. Com a escriptor, ha publicat els llibres de contes La novel·la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010), El club dels homes amb bigoti (2016) i, darrerament, El gran circ domèstic (Premi 7 Lletres 2021) també publicat per Pagès editors. Així mateix, ha coescrit, juntament amb Quim Masferrer, el Dietari d’El Foraster (2014). En castellà, ha escrit el guió de la novel·la gràfica La furgo (finalista del Premi Junceda 2019), amb dibuixos de Martín Tognola, que ha estat traduïda al francès i l’alemany. Sempre ha viscut a Barcelona, però mai al Raval.