Sinopsis de ETICA DE L ACCIO: ESCOLA COMARCAL PUIGCERVER (1968-1983)
L estudi sobre els orígens de l Escola Puigcerver (1968) se centra en quatre eixos primordials: a) la funció fonamental que hi tingue l associacionisme cristià de base la JARC des de les tesis del cristianisme d intervenció social derivades del Concili Vaticà II; b) la situació del centre escolar en una periferia urbana com a cohesionador territorial a partir de la comunicació educativa entre la població periurbana i de l interior del Baix Camp i l alumnat del medi urbà, en una conjuntura de canvi demogràfic; c) la crisi cíclica de l educació vigent com a conseqüencia, en part, de l "oblit" de la trajectoria d una idea educadora que es concreta en el fet mes evident: el desenvolupament es superior al creixement, i d) el programa comunitari de l escola, basat en el convenciment que l educació mai no ha de restar "allada" d un projecte de construcció nacional.
Ficha técnica
Editorial: L'abadia de Montserrat
ISBN: 9788491910299
Idioma: Catalán
Número de páginas: 216
Tiempo de lectura:
5h 5m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 28/01/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: Barcelona
Número: 507
Alto: 19.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 1.2 cm
Peso: 260.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Xavier Ferré Trill
Xavier Ferré Trill (Reus, 1962). Doctor en Història i professor al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat estudis i recerques sobre la qu?estió nacional i l'evolució històrica del pensament cultural i polític contemporanis. Forma part del grup de recerca consolidat "Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània" (Isocac / AGAUR). Darrerament ha editat el volum inèdit de Joan Fuster Dues visions (2014) i L'Estat Català. Estudi de Dret Públic de Rovira i Virgili (2016). També és autor de Construcció nacional: trajectòries i referents (2010), Ramon Amigó i Anglès, pedagog del territori (1915- 2011) (2013), Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània (2015) (amb Ramon Arnabat Mata) i Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) (2016).