Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita. (Twitter) @emparmoliner (Instagram) @emparmoliner
Matthew Tree (Londres, 1958) viu entre Banyoles i Barcelona. Des del 1990 ha publicat més d’una dotzena de títols escrits en català (el seu segon idioma), incloent-hi dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, un road book sobre Catalunya, a més de diversos assajos sobre la religió, el racisme, la feina, la monarquia i la inevitabilitat del procés independentista català. En anglès ha publicat un recull d’articles i una novel·la, SNUG (2013), traduïda al català més endavant i editada per Columna amb el títol De fora vingueren (2016). Col·labora regularment amb la revista Catalonia Today, el diari El Punt Avui i el programa The Weekly Mag a la Xarxa de Comunicació Local. Des de fa dues dècades ha fet recitals i xerrades a instituts, presons, biblioteques, museus i alguna universitat arreu del territori. També ha traduït diversos autors en llengua catalana a l’anglès, incloent-hi Jordi Puntí, Màrius Serra, Monika Zgustová, Toni Sala, Maria Barbal i Marta Marín-Dòmine.