ROSALIA NON ESTABA ALI

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) va haver de marxar a l'exili als vint anys quan va acabar la Guerra Civil, i no va tornar fins que en tenia cinquanta dos, quan va guanyar el premi Josep Pla amb Testament a Praga, escrit amb les memòries del seu pare. Un cop establerta a Barcelona, ja no deixa d'escriure llibres, la majoria de caire testimonial, com per exemple Quan érem capitans, Va ploure tot el dia o Memòria dels morts. També va escriure articles per a diferents publicacions periòdiques. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.Natàlia Pàmies Lluís (Barcelona, 1995) va estudiar Disseny Gràfic a Eina, Escola de Disseny i Art. Ha treballat pels estudis ClaseBcn i Ana Domínguez. Entre els seus camps d'interès destaquen la fotografía i la il· lustració. Ha estat premiada amb el Laus d'Ori Laus Aporta i ha participat en conferències com al ADCE festival.

Málaga 1991. Con su compañía Viviseccionados ha estrenado las obras Los planes de Dios (Festival de Otoño), Las palabras de la carne (Factoría Echegaray), La patética historia de niño piña en cinco actos (Carme Teatre), Fauces (Premio Autor Exprés SGAE y Premio Público Escénia), 4'2 (Festival El lugar sin límites en Teatro Central y Gothemburg Fringe Festival en Suecia), Ofelia Forever (Festival Classic Off), Pax Tecum (Festival Couraints d´Airs en Bélgica) y Oymyakon (Premio Jóvenes Creadores de Madrid). Como dramaturgo para otras compañías ha escrito las piezas Alexandra (llévame pronto) (Festival Surge y ETC Cuarta Pared), 5 lobitos (compañía Osaka Club), En la furia (Producción Carme Teatre) y Ser (Teatro Español, coproducción Carme Teatre). Ha publicado los libros PAX TECUM, 4'2 & FAUCES con Ediciones Invasoras y OFELIA FOREVER & OYMYAKON con ayuda de Fundación SGAE.