Aquest es un llarg poema en prosa sobre la perdua, sobre el dol(or). Despres del llarg proces de malaltia de Lou, l'amiga de l'ànima -potser l'alter ego de Desautels-, la consciencia de la desaparició infligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: es a dir, l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poetica. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: "Lou. Una nova, petita vena que esdevingue l'amiga de la infantesa, l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'un càncer el 1998. Al juny anterior havíem creuat París juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguessim quinze anys"