A la seva època, Bernat Metge (1343?-1413), secretari dels darrers reis del casal de Barcelona, va ser un escriptor d''avançada. Va saber copsar les aportacions renovadores de l''humanisme, provinent d''Itàlia, i les va adaptar amb gran ponderació a les nostres lletres. En aquest volum presentem anotades i comentades, per posar-les a l''abast de tothom, la versió que va fer de l''epístola llatina de Petrarca, que conté l''extraordinari conte titulat Valter e Griselda, una tria de fragments especialment atractius de la seva obra cabdal, Lo somni, i una mostra de les cartes que havia redactat com a secretari reial. El que, potser, sorprendrà més de la lectura d''aquest clàssic nostre és la indubtable modernitat de molts aspectes de la seva obra.
Ficha técnica
Editorial: Barcanova
ISBN: 9788475334639
Idioma: Catalán
Número de páginas: 144
Tiempo de lectura:
3h 21m
Encuadernación: Tapa blanda
Año de edición: 1995
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Biblio.didac.lite.catal.
Biblio.didac.lite.catal.
Número: 000002
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Bernat Metge
Bernat Metge va néixer entre 1348 i 1350 al cor d’una Barcelona de 35.000 habitants. Sovint se l’ha considerat com un dels primers escriptors humanistes catalans, i si bé avui sabem que aquest qualificatiu és inexacte (Metge era encara un autor medieval), el que no ha canviat és la seva consideració com un dels millors prosistes de la nostra litetarura, i com un cim de les nostres lletres. Vinculat a la cort, acusat, perseguit, empresonat (escriu Lo somni des de la presó), i finalment resituït, és un autor que tots coneixem, però que no sempre hem llegit més enllà de Lo somni, la seva obra mestra, però no la única. La carrera d’escriptor de Bernat Metge, professional de la ploma al servei de la Cancelleria reial, és breu però intensa i plena d’aventures intel·lectuals. Metge era un escriptor de natura d’anguila, esmunyedís. Jugava amb foc i no es cremava. No feia servir guants d’amiant, sinó l’enginy, la sàtira, la comicitat i la paradoxa. A la tercera dècada del segle XXI, aquestes aventures intel·lectuals no han perdut vigència: posen en entredit llocs comuns suats, esmussen l’enginy amb la sàtira i la ironia, i permeten gaudir d’una afinada destresa literària i d’un devessall d’agudesa i d’intel·ligència.