CRISTINA CASAS I MATA

Úter és un llibre conceptual que parteix duna experiència personal. El tema principal és el de la gestació i la mort perinatal.

La narradora, una professora de llengua i literatura, juntament amb el seu company, passa uns dies de vacances al poble d'origen de la seva família. Un viatge en el qual la parella, en ple procés de reproduccio assistida i redefinicio de la convivencia en comu, es retrobara amb els amics de l'adolescencia. Uns dies que inevitablement evoquen el passat i que en certa manera expliquen el present. El retrat precis d'una generacio que a la quarantena no ha acomplert les expectatives, personals i col·lectives, que s'havia proposat. Una novel·la agredolça sobre la identitat i de com el pas del temps ens encara amb el fracas de no haver sabut satisfer els nostres desitjos.

"I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el matalàs com, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells d'un porc de matança. Bastament i sense por, perquè els inicis no tenen més importància que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambra que he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que s'hi eixuga. El meu temps és com el moure's d'aquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distància, ja ho veus, no és res greu; és tan sols incòmoda com un llarg viatge en autobús."