És possible que a Lizzie Mc Kay alguns principis ètics pateixin una certa desestabilització. A Lizzie Mc Kay, personatges marginats i sovint susceptibles de ser mitificats per una èpica solidària i de conscienciació social apareixen desplaçats del seu arquetip habitual d'éssers oprimits i "bons", i presenten uns perfils de conducta inadmissibles, del tot reprovables. Un negre i una prostituta assetjats per una situació extrema són abocats a l'error quan volen redreçar la seva vida. I el redreçament equivocat els aboca a una forma d'autoaniquilació. Els converteix en subjectes d'inversió dubtosa per a qualsevol sacrificat i voluntariós servei social o ONG. Però són justament aquests, els "bons", precipitats per les circumstàncies a convertir-se en "dolents" no reciclables, la gent més necessitada de comprensió, ajut i tolerància.
Diu la tradició que el Comte Arnau cavalca en la nit fosca, damunt d'un cavall negre, amb la cua i la crinera en flames. Cavalca entre la puresa d'un mythos engendrat per una tradició primerenca, oral en els seus orígens, servida en forma de cançó; i entre el mestissatge d'un logos alimentador d'una tradició escrita i reescrita de mil formes i que ha arribat fins els nostres dies conservant encara la força obscura i medieval que envolta el personatge. Un Comte Arnau on s'hi troben alenades del mythos i del logos, rastres de la cultura popular i de l'alta cultura, de la geografia del Ripollès, de la música ètnica catalana, ombres perfilades o difoses de personatges com Don Joan, el comte Dràcula, Juan Manuel Montenegro de Valle Inclán, Baal de Brecht, Calígula de Camus, el Superhome de Nietzsche. Dice la tradición que el conde Arnau cabalga en la noche oscura, sobre un caballo negro, con la cola y la crin en llamas. Cabalga entre la pureza de un mythos engendrado por una tradición temprana, oral en sus orígenes, servida en forma de canción, y entre el mestizaje de un logos alimentador de una tradición escrita y reescrita de mil formas y que ha llegado hasta nuestros días conservando aún la fuerza oscura y medieval que rodea al personaje. Un Conde Arnau donde se encuentran soplos del mythos y el logos, rastros de la cultura popular y de la alta cultura, de la geografía del Ripollès, de la música étnica catalana, sombras perfiladas o difusas de personajes como Don Juan, el conde Drácula, Juan Manuel Montenegro de Valle Inclán, Baal de Brecht, Calígula de Camus, el Superhombre de Nietzsche.
Introducción, Damiá Barbany / Biografía de MVM / Bibliografía / Los seudónimos de Vázquez Montalbán, Entrevista con Robería Erba / Textos de Manuel Vázquez Montalbán / El Emperador es un caníbal solitario / Don José María Az... / De como don Mariano Rajoy se convirtió en un ovni / Contra los Gourmets / Recetas / Poemas / En vuestras manos encomiendo mi espíritu / Las columnas, Antonio Alvarez-Solís / La narrativa del poeta, Juan Cruz / Crónica de un teatro eminentemente musical, Santiago Fondevila / El escritor gastrónomo. Un zapador en la cocina, Rafael Chirbes / Texto de Groucho me enseño su camiseta / El equipo artístico / Sobre la dirección escénica, Damiá Barbany / La escenografía, Damiá Barbany / El proceso de ensayos, María de Frutos / Manuel Gas, pianista y director musical, Damiá Barbany / El vestuario, Patricia Hitos / ¡Luz para Groucho! Quico Gutiérrez / El diseño de sonido, Roe Mateu / Las actrices Los músicos
En el transcurso de su corta vida (truncada por el franquismo) Federico García Lorca alcanzó a escribir 32 obras de teatro de distinta factura. Algunas, muy conocidas y a menudo representadas. Otras, menos difundidas.Todas ellas, las 32, transitan fraccionadas, incrustadas, integradas, fusionadas y enlazadas en !LORCA, LORCADIA!, la dramaturgia creada por Damia Barbany. !LORCA, LORCADIA! es una propuesta escenica orientada por un juego de aproximacion a la llamada escritura automatica, a las ensoñaciones del surrealismo, del absurdo, de lo onirico. Y tambien por el deseo de rendir homenaje al poeta de Granada, al poeta universal.