La passió d'una dona abandonada feta literatura
Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha deixada enrere. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.Mariana Alcoforado va néixer a Beja, Portugal, el 1640 i des de molt petita va ser reclosa en un convent. Allà, malgrat la reclusió (ens parla abastament Emilia Pardo Bazán dels costums del segle XVII que permeten a una novícia tenir amors amb un home, malgrat els vots) va conèixer i es va enamorar perdudament de Noël Bouton de Chamilly, un oficial francès destinat a Portugal per combatre contra Espanya. Quan el gallard capità torna a França, sense ni una paraula per la seva amant, Mariana li escriu aquestes cinc cartes on deixa constància de tot lamor que sent per ell i el desengany que el silenci del capità li produeix.
En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà, lluny de la mirada de l'amant, Mariana passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, de les mil preguntes que una enamorada es fa quan l'objecte de la seva passió no respon, fins a arribar, finalment, a lúnica resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el capità francès mai la v...
Ficha técnica
Traductor: Claudia Casanova
Editorial: Atico de los Libros
ISBN: 9788416222209
Idioma: Catalán
Título original:
Lettres portugaises
Lettres portugaises
Número de páginas: 96
Tiempo de lectura:
2h 11m
Encuadernación: Tapa blanda con solapas
Fecha de lanzamiento: 03/02/2016
Año de edición: 2016
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Àtic dels Llibres
Àtic dels Llibres
Número: 5
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 0.6 cm
Peso: 128.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Mariana Alcoforado
Mariana Alcoforado (Beja, 1640-1723) era la segunda de ocho hermanos de una poderosa familia portuguesa e ingresó en el convento de la Concepción de su ciudad natal a los once años, donde pasó el resto de sus días. La autoría de las cartas que hoy publicamos ha sido, sin embargo, cuestión controvertida: Gabriel-Joseph Guilleragues (pseudónimo de G.-J. Lavagne, 1628-1685) es considerado hoy como el autor real de las palabras de sor Mariana.