Tenim amics a sopar i volem compartir els plaers de la taula, divertir-nos menjant, i a més quedar bé. Cuinar per als amics ens dóna un cop de mà: hi trobem receptes fàcils de seguir, fonamentades en tècniques molt senzilles i amb matèries primeres de qualitat, però no necessàriament cares; també n'hi ha per quan ens interessa afegir-hi un toc de distinció; i algunes que ens permetran presumir de cuiners o de pastissers; i encara d'altres per quan busquem un plat que sorprengui, l'anomenada cuina de fusió. En la línia del seu gran èxit Menjar per quatre pessetes, Miquel Sen i Joan Vinyoli, els creadors del programa «Cuines» de TV3, ens proposen ara que ens ho passem tan bé a la cuina com a la taula.
Joan Vinyoli (1914-1984), un dels poetes més alts i més essencialment lírics de la llengua catalana, va publicar el primer llibre de versos el 1937 i els dos últims l’any mateix de la seva mort. La llarga trajectòria que va de l’un als altres es pot veure com un procés de recerca de la pròpia veu i d’aprenentatge del dir la poesia i les coses que li són veïnes, és a dir les que ocupen el centre de l’existència d’un home que viu a fons i amb passió. Llibres com El Callat (1956), Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d’aram (1976) o El griu (1978) són moments importants en el camí que condueix a la saviesa final, plasmada en A hores petites (1981), Domini màgic (1984) i Passeig d’aniversari (1984). I encara cal afegir-hi, per arrodonir el triomf poètic de Vinyoli, el díptic que formen Llibre d’amic (1977) i Cants d’Abelone (1983) i les seves versions de Rainer Maria Rilke.