Libros de Historia local de España, página 15 de 748

La novela está ambientada en el siglo 23 A.C. Mientras el emperador Octavio Augusto ajusta los engranajes del incipiente imperio romano, la península ibérica se prepara para ser absolutamente someti

Exercici de memòria històrica i de divulgació que ens acosta a aspectes del dia a dia d'aquells anys que van marcar la vida de tanta gent. Tot plegat emmarcat en un context internacional de Guerra Freda, que va facilitar la supervivència de la dictadura franquista, tot i que la va obligar a maquillar la seva naturalesa amb una legislació aparentment més oberta que, teòricament, reconeixia uns drets a la ciutadania, però que a la pràctica va tenir molt escassa transcendència. A banda de recuperar episodis històrics rellevants de la resistència contra el franquisme, ens acosta a aspectes tan entranyables com la publicitat dels productes "estrella" de l'època, els consultoris femenins o la generalització del Biscúter, sense oblidar la lluita de la cultura catalana per a sobreviure en un context hostil a través d'iniciatives com ara Òmnium, les primeres revistes en la nostra llengua, la novel·la històrica d'Ignacio Agustí o el naixement de grups teatrals reivindicatius com Els Joglars.

La noble familia Llissach va marxar del Llenguadoc (Occitania) el 1213, despres de la mitica batalla de Muret. S'instal·la a Barcelona, i mes tard a Santpedor, exercint un paper destacat en el mon financer, mercantil i politic de Catalunya. El 1577 s'instal·la a Santpedor on van exercir de teixidors. Del 1660 al 1675 fou l'home mes poderos de la Catalunya Central. Durant uns 150 anys, fins cap al 1870 la familia tingue el control politic de la ciutat de Manresa. L'any 1880 va morir l'ultim hereu, Narcis Llissach i Fransoy. Sense descendents, hereta la seva germana, Concepcio, casada amb Antoni Jover i Sans, de la familia fundadora de la Banca Jover. La filla, Serafina de Jover i de Llissach, funda les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.

La creació del Sindicat de Metges de Catalunya significà un important reforç al projecte sanitari del govern de la Mancomunitat de Catalunya. Les diverses propostes del rellevant estol de metges que formaven el Sindicat millorarenla sanitat i els costums sanitaris de la societat catalana.La instauració de la dictadura de Primo de Rivera suposà el forçós alentiment de les activitats i projectes de l'entitat, però amb la Segona República es consolidaren molts dels projectes que l'organitzacióhavia desenvolupat des de la seva fundació.La Guerra Civil i el posterior règim franquista escapçà tots els projectes amb la pèrdua d'alguns membres i la desaparició de l'entitat.Poc abans de la instauració de la democràcia sorgiren un grup de metges amb el nom de «Sindicato Provincial de Actividades Sanitarias» que treballaren per recuperar els interessos professionals dels metges. L'organització varià de nom en diverses ocasions fins que el 1984 es digué Sindicat de Metges de Catalunya. La fusió, anys més tard, d'aquest amb la Federació d'Associacions de Metges d'Hospitals de Catalunya féu que aparegués el sindicat Metges de Catalunya, el qual s'ha distingit per defensar els drets laborals, professionals i socials dels facultatius i per realitzar una proposta col·lectiva per recuperar la dignitat professional i el reconeixement social del metge.

El número 81 de la revista anual de la Institución Tello Téllez de Meneses, que depende de la Diputación de Palencia, ya está en la calle con una selección artículos de temas palentinos sobre arte e historia. La publicación se abre con el discurso de apertura del curso académico 2009-2010, que estuvo a cargo del arquitecto y presidente de la Fundación Santa María la Real, José Maria Péres 'Peridis', que tituló 'La piedra viajera y la OPA de los mostenses'.

Al llarg dels segles Madrid ha absorbit i monopolitzat la política i la banca, les grans empreses, les comunicacions, els partits i sindicats, la universitat, la premsa, la recerca científica i fins i tot les arts, i ha creat la burocracia i les lleis que asseguren el seu domini a tot el territori i que li permeten excomunicar tothom que no acati la seva supremacia. Aquest proces no sha interromput amb larribada de la democracia i les autonomies, pero la seva inspiracio es remunta especialment a la influencia dels caps militars (els sabres) del segle XIX i els dictadors del XX, aixi com la dels picaplets del liberalisme, el feixisme i la democracia.

Este libro nos invita a un viaje sentimental por Sevilla, la ciudad de la luz, siguiendo tres grandes vías: su Semana Santa, los escritores enamorados de esta ciudad única y su forma de vivir la Fiesta de los Toros. Nos acompañan en ese viaje personajes como Cervantes y Velázquez, don Juan Tenorio, Manuel y Antonio Machado…

Breve monografia sobre "el hierro en vizcaya" ofrece de una manera sucinta la historia centenaria del desrrollo minero en vizcaya

1. Preámbulo. 2. Acerca de las geometrías de la Casa Real Vieja de la Alhambra. 3. Proyectividad y métrica en la Casa Real Nueva de la Alhambra. Una hipótesis. 4. Aproximación al concepto de espac

Estudio de la evolución histórica de los despoblados de Castilla y más concretamente de soria, así como la evolución de su población entre los siglos XII y XIX, mostrando la importancia histórica de este territorio que abarca buena parte de la provincia de Soria. Se analiza tambien las repercusiones economicas, sociales y demograficas de los despoblados y concretamente en esta zona.

La obra de Rodríguez Garraza supuso un primer enfoque de la historia político-institucional de Navarra en las décadas finales del Antiguo Régimen. Se trata de un relato y análisis de los hechos desde un enfoque positivista y sin apriorismos. Este trabajo pionero ha abierto nuevas perspectivas por su atencion minuciosa a lo que los documentos nos dicen. Jose Mª Jover, de recordada memoria, se refirio a esta obra como excelente monografia [] que define a su autor como uno de los mejores y mas documentados especialistas en la historia regional del Ochocientos. Recientemente, el profesor G. Monreal Zia se refiere a este autor como pionero en los estudios sobre la crisis foral de Navarra en los siglos XVIII y XIX []. Sus dos monografias son ya clasicas. Tras una breve introduccion entre 1804 y 1828, analiza con profundidad la dificil supervivencia del autogobierno navarro entre 1829 y 1833. A su vez, la guerra carlista es estudiada desde la perspectiva de los campos liberal y carlista, subrayando principalmente los proyectos transaccionistas habidos desde 1834 a 1839. Igualmente recoge documentos importantes como las Bases carlistas de 1838, señalando hasta que punto el carlismo navarro llego a pensar en una monarquia netamente foralista. Otra constante del autor, a lo largo de toda la obra, consiste en presentar a Navarra implicada en el contexto mas amplio de la cuestion vasca, aunque, a la altura de 1841, las soluciones de aquella y los otros territorios forales fueran muy distintas.

Un hotel con pasado y con mucho futuro

Que hi va passar a la Figuera, aquella masia del pla de la Calma? Que hi feien Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluis Millet i Amadeu Vives en aquell indret? Que hi anaven a fer al Tagamanent i a la Mora els cantaires de lOrfeo Catala? Qui era aquella nena donze anys que escrivia poesies a Joan Maragall? Aquella masia vora el pla de la Calma, al Montseny, va ser el refugi d'uns il·lustres estadants de Barcelona que hi van sojornar, fugint de la bonior de la ciutat. S'hi escapaven uns dies per poder gaudir de la natura, menjar bones viandes, descansar i descobrir una vida tan diferent del seu traginar quotidia per la gran ciutat. El contacte amb la gent i el paisatge del Montseny van tenir una gran influencia en les seves obres. Us presentem una historia poc coneguda del Montseny, que va tenir lloc a un mas de muntanya a les acaballes del segle XIX i primeria del XX