Libros de Historia local de España, página 21 de 755

Fent servir com a fil conductor una histori de contraban, activitats que molt de cadaquesencs havien practicat alguna vegada, en Firmo Ferrer mos explica com es vivia a Cadaqués a mitjans del segle X

Aquest volum, amb un desena de ponències de destacats especialistes i nombrosa documentació inèdita, es proposa fornir noves reflexions sobre la recepció de l'Action Française a Catalunya, nous elements objectius a un debat que s'estén a molts àmbits, un dels quals és, de tota evidència, el literari.

Enbataren zirimolan, Daniel Landart: Ahularen indarra lehenbiziko liburukian laborari seme eta eskulangile baten oroitzapenak xeheki aipaturik, bigarren honetan Daniel Landart baxenabartar-lapurtarrak beste bi zati luze eskaintzen dizkigu abertzaletasuna eta euskalgintza argitan ezarriz.Gazte-gazterik Enbata mugimenduan sarturik, hamar urteko militantziaren berri ematen digu (1965- 1974), gertakari hunkigarri eta bortitz batzurekin batera anekdota arin andana bat kontatuz. Garai hartako giro orokorra nolakoa zen, Aberri Egunak, hauteskundeak, abertzaleen arteko zatiketak, manifestaldiak, euskal iheslari politikoen eragina, debekuak, beldurrak eta itxaropenak; baita ere ogibidez euskal kulturgintzan iragan zituen hogeita bost urteak, horiek oro aurkituko dituzue liburu honetan.Euskaltzalea zatian aldiz, Daniel Landart mintzo zaigu hain gogokoak dituen antzerkiaz, bertsolaritzaz eta literaturaz.Liburuan zehar, sekulako izen-deiturak agertzen dira, gehienak liburu honen idazleak pertsonalki ezagutu dituenak: Horietarik bakar batzuk baizik ez dira herritarren memorian geldituko, baina bakoitzak merezi zuen aipatua izatea, ekarpen ttipienak berak, osatzen eta handitzen baitu Euskal Herriko historia.

La ciutat de Tarragona va ser un dels espais urbans romans més rellevants i monumentals de la Península Ibèrica. Des del segle II aC fins al III dC la civitas es va dotar d'un potent sistema emmurallat, temples, grans edificis públics, estructures comercials, cases, suburbis, etc. Aquest paisatge urbà, notablement transformat en època visigoda (segles VI-VII dC), va ser totalment abandonat amb la conquesta islàmica de principis del segle VIII dC. Durant quatre segles Tarragona va romandre "al marge" dels poders d'al-Andalus i dels comtats cristians del nord, si bé s'intueix que va haver-hi un poblament al territori i diversos intents d'ocupació. Durant el segle XII, el comtat de Barcelona, amb voluntat de restituir la seu metropolitana eclesiàstica ocupa la ciutat, més específicament l'antiga acròpolis romana. El present treball analitza els principals trets que van caracteritzar la transformació de l'acròpolis romana en el "primitiu" nucli feudal de Tarragona, origen de la ciutat medieval. Un procés complex i fascinant en què els antics edificis i estructures d'origen romà van reviure per configurar un nou

Origen de la ciudad. Forjando la ciudad. El título de ciudad. Fortalecimiento de la ciudad. Un paseo por la ciudad floreciente. Desastre demográfico y autonomía urbana. Triste paseo por una ciudad postrada. El trazado Urbano. Especios urbanos. Los margenes de la ciudad. Espacios limitrofes. Politica, directrices, medidas y acuerdos. El gremio de la construccion. La vivienda, componente basico. A modo de conclusion: Guia del visitante (del siglo de oro)...

Amb motiu del 150e aniversari de la inauguració del tren deBarcelona a Sarria (1863-2013), Antoni Gras presenta la historia de les diverses companyies ferroviaries que avui formen part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a traves d'un recull qrafic excel·lent amb mes de 300 fotografies d'arxiu. I es que, des de mitjan segle XIX, locomotores, cotxes i vagons s'estenen pel territori catala, i teixeixen una xarxa ferroviaria que connecta centres poblacionals propers i lIunyans. Aquest Ilibre ressenya totes les linies que FGC explota en I'actualitat: la linia Barcelona-Valles, la linia Llobregat-Anoia, la linia l.leida-Ia Pobla de Segur i els ferrocarrils i les explotacions de muntanya -els cremalleres de Montserrat i de Nuria. Historia grafica d'un viatge. 150 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es una obra de referencia per a totes les persones aficionades al mon del ferrocarril.

El objeto de estudio de esta publicación es la elaboración de un compendio básico que recoja las aportaciones principales del pensamiento catalanista sobre la identidad nacional en el período 1860-1990. Se analiza la evolucion del concepto de identidad catalana y los elementos que se han considerado conformadores de la catalanidad, con el objetivo de aproximarnos a la nocion de identidad nacional, desde la perspectiva teorica y con especial atencion a la importancia del hecho migratorio

Este libro é unha obra de interese tanto para os investigadores especializados na historia de Compostela como para os lectores que desexen afondar no seu coñecemento. As ordenanzas reflicten todo tipo de elementos que configuran a realidade urbana da época, ofrecéndonos o escaparate dun tempo xa perdido: regulan a institución municipal, o abastecemento urbano, os pesos e medidas, os prezos, e as boas prácticas para a comercialización de produtos de consumo alimentario ou de uso. As medidas de hixiene, seguridade e orde públicas, o urbanismo, a xestión da beneficencia, as festividades e o lecer, ou o papel social que desempeñan a muller e a infancia completan o debuxo dos labores e os días no espazo público santiagués daquel tempo

Josep Maria Huertas Claveria (Barcelona, 1939-2007) coneixia i estimava la ciutat com gairebé ningú. En va explicar la seva història i el seu present, les seves lluites i els seus carrers, els seus barris i la seva gent, en la majoria del centenar de llibres i dels 6.000 articles que va publicar. Els textos d'aquesta antologia pertanyen a la primera dècada de Huertas com a periodista, des del seu primer treball en una publicació de difusió àmplia -una entrevista a Paco Candel, publicada el 1964 a la revista Signo- fins a "Vida erótica subterránea" (Tele/eXprés, 7/6/1975), l'article que el va dur a la presó. Enmig, una seixantena de reportatges sobre la perifèria de la ciutat, els barris de barraques i altres zones marginals, i el moviment urbà o associatiu en la seva època de màxim esplendor.

Els anys 1980 i 1981 es celebrà el centenari de les festes del Mil·lenari de Montserrat i de la proclamació com a Patrona de Catalunya de la «Moreneta». L'autor, Josep Massot i Muntaner, aprofità aqu

Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l'aviació agressora. Tot i que el front era lluny, a l'Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris?