Libros de Historia local de España, página 44 de 748

A partir d'una exhaustiva recopilació de fonts documentals -sobretot, de notícies de premsa des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat- analitzem la sorprenent historia, antiga i recent, de l'edifici de mes plasticitat i projeccio sociocultural de la capital del Turia, que anomenem la Plaça de Valencia atenent els seus multiples usos, l'impacte i l'obertura al conjunt de la ciutadania en tots els temps. Des de la seua arquitectura en el marc de l'urbanisme valencia, el focus es traslladara cap a l'explosio i diversitat d'espectacles celebrats en la plaça de bous, entre els quals dediquem un capitol especific als musicals, fins arribar al seu protagonisme inigualable en l'arena politica i el seu paper, en gran manera desconegut, durant la Guerra Civil Espanyola.

El Dimoni simbolitza —dins la tradició cristiana— tots els mals i vileses de la humanitat: tot allò negatiu, perjudicial i sinistre; tot allò que ens aterreix, confon i condueix per mal camí. A la zo

La publicación recorre las etapas de descubrimiento, reconocimiento y alteración del paisaje pirenaico y recoge temáticas como la declaración del Parque Nacional de Ordesa y del Sitio Nacional de San Juan de la Peña, la construccion de la estacion internacional de Canfranc, de embalses y centrales hidroelectricas, el surgimiento de Sabiñanigo o las repoblaciones forestales como fenomenos que crearon los paisajes que reconocemos hoy. El volumen cuenta con una importantisima nomina de autores encabezada por Eduardo Martinez de Pison, Alberto Sabio y Severino Pallaruelo, ademas de el coordinador Sergio Sanchez Lanaspa. Tambien colaboran Esteban Ania, Anchel Belmonte, Maria Pilar Biel, Ramon Lasaosa, Eduardo Marco, Cesar Pedrocchi y Carlos Tarazona.

La figura de los visigodos, invasores de la península ibérica a final del siglo IV, ha sido cantada en gestas como si de grandes héroes se tratara. Sin embargo, sólo fueron una tribu de las que irrumpieron en el Imperio romano que, empujados por la mayor fuerza de los francos, se vieron obligados a cruzar los Pirineos y se instalaron cerca de la actual Girona, en la provincia Tarraconense. A lo largo de trescientos años fueron ocupando territorios hasta alcanzar la totalidad de la peninsula iberica. Los visigodos, al contrario que otros grupos tribales o raciales, no se mezclaron con la poblacion autoctonas, a la que, sin embargo, por considerar degradante el trabajo manual, exigian las dos terceras partes de toda su produccion agricola y ganadera. De esta forma se mantenian el grupo que a su vez mantenia un fuerte ejercito, de unos 150.000 guerreros, pues formaban parte de el todos los varones mayores de quince años. Los visigodos fueron rechazados en varios puntos de Andalucia, por lo que sufrieron una cruel persecucion, en una de las cuales incluso devastaron toda la Orospeda, en las fuentes del G

Aquest llibre presenta, amb dades de les actes notarials redactades pels escrivans en els manuals de consells conservats a l'Arxiu Municipal de Valencia, la llista de personatges que exerciren els carrecs i que ocuparen els escons municipals entre 1306 i 1516, a mes d'afegir els titulars de les magistratures i els oficials subordinats. Un nombros Consell constituit per mes d'un centenar i mig de persones que es renovaven tots els anys, elegides tant per cadascuna de les dotze parroquies ciutadanes reconegudes com districtes electorals, com per una quantitat ingent d'oficis corporatius, per tal d'aplicar les mesures i normatives ciutadanes que el mateix organ elaborava, be per iniciativa propia o be en aplicacio de les directrius reials. Mes de 38.000 referencies de persones encarregades de les mes diverses funcions i activitats en el Govern de la ciutat, una informacio que pot contribuir a refer la trajectoria publica de no pocs personatges i families o la seva promocio dins l'escala social, amb una recomposicio curricular de funcions i d'estatus que ens permet una prosopografia col lectiva dels prohoms i cavallers de la ciutat de Valencia.

L'expulsió dels moriscos del Regne de València l'any 1609 va suposar un terrible drama humà per a la població expulsada i un autèntic daltabaix per a l'economia valenciana. Per ocupar les terres aban

El Casal Popular, nom del centre parroquial de Rubí, fou concebut pel doctor Guardiet com una entitat que pogués oferir activitats de lleure per als infants i joves dins del marc parroquial. En l’últ

Otra Extremadura nos acerca la historia oculta de Extremadura desde principios del siglo XX hasta nuestro presente más cercano. Empezando por la historia del poder de los terratenientes y la burguesía, que tomo tintes oscuros con la guerra, meses despues

El llibre “Turista a babord”, de Sebastià Roig, recull la visió, generalment negativa i sarcàstica, que la premsa franquista donava dels turistes que visitaven la Costa Brava. Així ho demostren nombr

1922an eskuratu zuen Isidro Ansorenak Donostiako Udalaren Txistulari Taldearen zuzendari kargua. Efemeridearen hurbiltasuna aitzakia hartuta, liburu honek omenaldia egin nahi dio bai Udalaren Txistulari Taldeari bai talde hura gorenera eraman zuen "txistularien maisuen maisuari". Isidro Ansorenaren biografia labur batez gain, txistuaren eta Donostiako Udalaren Txistulari Taldearen historia labur bat ere jasotzen du liburuak, pasadizo mamitsu eta deigarriekin. Izenetik beretik du lotura gure hiriak txistuarekin. Hiru txulo esaten omen zioten aspaldian, hiriak itsasoaren aldetik dituen hiru sarrerak nabarmendu nahiz. Hain zuzen ere, hiru dira txistuak dituen zuloak. Garai batean esaten zen udalen duintasuna neurtzen zela haietako bakoitzaren txistulari taldearen arabera. Nolako txistulari taldea, halako udala. Afinazio kontua da, baina ez hori bakarrik.

Bernardo de Bolea, vicecanciller de la Corona de Aragón, hombre de confianza de los Austrias para los asuntos de Italia, emprende una aventura erudita en busca de documentos para construir "un pasado apropiado" que sustente sus ambiciones en la corte y soporte el futuro para sus descendientes, entre los que destacara el conde de Aranda. En la reconstruccion de los archivos de su familia surgen los Anzano, un linaje que se convierte en un autentico modelo de las dificultades padecidas por el estrato nobiliario formado por los caballeros de residencia urbana y pocos medios, que tuvieron que desarrollar titanicos esfuerzos para mantener su posicion social al final de la Edad Media. Este libro explica las estrategias de los Anzano y los linajes proximos a ellos en el Alto Aragon en los siglos XIV-XVI para garantizar su supervivencia a partir de su cultura de clase, sus declinantes patrimonios, la importancia fundamental de las mujeres y el esfuerzo por preservar su memoria genealogica y simbolica, entre otros aspectos.

A traves del estudio de la familia Climent durante cinco generaciones, 1800/1955 y, desde la perspectiva de la historia social, la obra muestra, avalada por la Catedra Demetrio Ribes de la Universitat de Valencia, mas alla de la relevancia de los logros economicos y tecnologicos de La Maquinista Valenciana, una sociedad en movimiento, interrelacionada, estructurada a partir del triunfo de la revolucion burguesa e industrial. A tal efecto se analizan aspectos diferentes: economia, sociologia, culturas e ideologias...

Una caixa tancada, que passa de mans a mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d'enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerda i Lamalou-les-Bains. Basant-se en aquests documents, Merce Foradada, neta de la Maria i l'Alejandro, elabora una obra que retrata d'una manera fidel i des d'una posicio privilegiada la vida real de l'alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i miseries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gracia i de la devocio per l'amor dins d'un ordre, en una epoca especialment convulsa des d'un punt de vista social i politic. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una historia paral·lela que fa immortals els sentiments responsables. L'amor quiet ens dona l'oportunitat de coneixer les interioritats d'una nissaga que comença amb el copropietari de l'Editorial Montaner y Simon, on van treballar Pere Calders i Jesus Moncada, domiciliada a l'edifici que ara acull la Fundacio Tapies.

A persecución franquista no Val de MiñorDurante anos a memoria, como un fío de Ariadna, andou a turrar de min. Xurdindo en intranscendentes conversas de boa veciñanza, nas lecturas de libros de amigos ou entre saloucos agoniados polo fogar ausente, profundando a sensacion de inxustiza que comete un estado autoproclamado democratico coa cidadania perseguida por un rexime que concentrou e expandiu todas as perversions do seculo pasado.Agora, co pouso do tempo, refago, reelaboro escritos sobre a criminal persecucion franquista no Val de Miñor esbozados en momentos de intensa actividade memorialista, consciente de que o labor non so non esta esgotado, senon que a memoria ainda non virou en historia.

El llibre Espais de la Batalla de l'Ebre al Priorat recull 105 fitxes de vestigis existents al Priorat vinculats a la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938). La recerca l'ha dut a terme l?historiador Josep Munte, a qui l'Associacio No Jubilem la Memoria va concedir la beca Rachel Ritchie, creada en homenatge postum a la col·laboradora i socia de l'Associacio des de la seva fundacio el 2003. El Priorat va ser un lloc estrategic per a la Batalla de l'Ebre, la batalla mes gran i definitiva per al desenllaç de la guerra. La proximitat a la linia del front, la bona xarxa de comunicacio i l'orografia van ser clau perque la comarca es convertis en la rereguarda republicana mes propera alcamp de batalla. Aquest volum recull espais de memoria dels vint-i-tres pobles de la comarca ordenats per la poblacio on pertany l'espai i en que s'identifica el tipus d?espai tractat, l?estat en que es troba, la valoracio de l'acces, la informacio historica, la localitzacio segons les coordenades GPS i s'acompanya amb unes fotografies per tal de facilitar-ne la identificacio al visitant.

A traves del estudio de la familia Climent durante cinco generaciones, 1800/1955 y, desde la perspectiva de la historia social, la obra muestra, avalada por la Catedra Demetrio Ribes de la Universitat de Valencia, mas alla de la relevancia de los logros economicos y tecnologicos de La Maquinista Valenciana, una sociedad en movimiento, interrelacionada, estructurada a partir del triunfo de la revolucion burguesa e industrial. A tal efecto se analizan aspectos diferentes: economia, sociologia, culturas e ideologias...

.