Amb el poemari A flor de pell el lector té a les mans un conjunt de poemes formalment clars, directes i intel·ligibles. El poeta no és un estilista, ni un virtuós de la forma. Sacrifica el fons a la forma, sense deixar de tenir cura, pero, en la musicalitat del vers i en la bellesa dels mots. No sobsessiona, pero, en el conreu de la forma, ni cau en lheretgia culteranista. Sap que vol dir, i sense enfarfegar-se verbalment ni recrear-se en mots obscurs, comunica el seu missatge duna manera nitida i transparent. Un exercici, cal reconeixer-ho, poc frequent en el nostre escenari poetic on, molt sovint, lafany desdevenir formalment criptic es una mascara estetica, mes que no pas lexpressio duna anima complexa. La poesia de Francesc Orenes es una poesia vitalista i que transmet desig de viure, poesia catartica, purificadora; poesia introspectiva. Tambe es pot qualificar la poesia dOrenes de filosofica, perque en ella hi ha una meditacio lirica sobre lexistencia humana, sobre les opcions fonamentals, el do de la natura, la riquesa insondable de lamor, el caracter efimer i caduc dels nostres projectes i esperances, el dolor, com etern obstacle que, una i altra vegada, fa acte de presencia en les nostres existencies. No es, tanmateix, una poesia existencialista, ni una lirica abocada al desencis de la mort; tampoc no es una poesia de la nostalgia. El poeta no es recrea melangiosament en un record ja passat, ni en lenyorança dun paradis definitivament perdut. No hi ha recança, no hi ha desesperacio, no hi ha mirada enrere. Con el poemario A flor de piel el lector tiene en sus manos un conjunto de poemas formalmente claros, directos e inteligibles. El poeta no es un estilista, ni un virtuoso de la forma. Sacrifica el fondo a la forma, sin dej
Ver más