Libros de Poesía en catalán, página 12 de 238

L’amant que va arribar i se’n va anar de matinada, el record de la persona morta que va deixar un estigma inesborrable a la vida i dins l’ànima d’aquells éssers amb qui va compartir instants de joia

I Premi Miquel Costa i Llobera per a Poetes inèdits 2008

La poesia de Josep Civit va meréixer el premi Miquel Martí i Pol 2007, que convoca l'Ajuntament de Roda de Ter. L'autor proposa un viatge interior a través de minúscules finestres, que donen accés a la cambra propia, a la dels convidats, a la golfa i a una cambra frivola abans d'arribar a la cambra assetjada. Els poemes descriuen un itinerari que encalça la nostalgia. Aboqueu-vos a la finestra: mirareu, si, pero tambe sereu observats.

L’obra publicada d’Andreu Vidal consta de vuit llibres de poemes i d’una antologia poètica de Paul Celan traduïda en col·laboració amb Karen Müller. Al marge d’aquests materials editats en llibre, ca

Recull de poesies dels guanyadors de la 9a edició del Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors 2007.

Josep Igual va néixer a Benicarló, Baix Maestrat, el 1966. Des de principis dels anys noranta viu a Sant Carles de la Ràpita. Conrea principalment la poesia i la narrativa. La seva obra ha estat guar

Kalinka és un bellíssim poemari amorós que Israel Clarà dedica a un dels sectors de la societat encara més marginats i malvistos: les prostitutes. A l’empara dels seus cossos nus i càlids, el poeta e

Premi Betúlia de Poesia. Memorial Carme Guasch 2008 de Badalona.

Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímerBrane Mozetic (Ljubljana, 1958) soscava els fonaments de la seva pròpia revolta. La recerca d''un amor físic sense frens descompon la percepció d

Vents ocupa un lloc singularment important en la trajectoria del poeta frances Saint John-Perse, pseudonim literari dAlexis Saint-Leger Leger (1887-1975). Aquest escriptor, diplomatic des de 1914 i secretari general dAfers Exteriors (1933-1940), es va enfrontar al govern de Vichy i sexilia als Estats Units fins al 1957. Alla va desenvolupar la part central de la seva obra, que li valgue el Nobel de literatura el 1960.Vents es un gran poema de to epic, escrit en versicles i en un llenguatge de simbologia exuberant, en el qual sentrecreuen diverses veus narratives. Shi reflecteix lepopeia de la humanitat en la seva agitada marxa cap a un nou mon, vers el Ponent, des de la perspectiva del gran trasbals que comporta la Segona Guerra Mundial. Vents ens en mostra lactualitat i una nova lectura des duna doble perspectiva: la del context actual de la mundialitzacio i la del text que arriba a unes formulacions sintactiques i discursives paralleles a les sorgides dels plantejaments estilistics i linguistics del darrer terç del segle XX.

L''autor ens aboca en aquest llibre tot allò que veu en el seu entorn. El bon pintor ens mostra a la seva obra el que nosaltres segurament no sabríem veure sense la intervenció de la seva sensibilita

Amb el poemari A flor de pell el lector té a les mans un conjunt de poemes formalment clars, directes i intel·ligibles. El poeta no és un estilista, ni un virtuós de la forma. Sacrifica el fons a la forma, sense deixar de tenir cura, pero, en la musicalitat del vers i en la bellesa dels mots. No sobsessiona, pero, en el conreu de la forma, ni cau en lheretgia culteranista. Sap que vol dir, i sense enfarfegar-se verbalment ni recrear-se en mots obscurs, comunica el seu missatge duna manera nitida i transparent. Un exercici, cal reconeixer-ho, poc frequent en el nostre escenari poetic on, molt sovint, lafany desdevenir formalment criptic es una mascara estetica, mes que no pas lexpressio duna anima complexa. La poesia de Francesc Orenes es una poesia vitalista i que transmet desig de viure, poesia catartica, purificadora; poesia introspectiva. Tambe es pot qualificar la poesia dOrenes de filosofica, perque en ella hi ha una meditacio lirica sobre lexistencia humana, sobre les opcions fonamentals, el do de la natura, la riquesa insondable de lamor, el caracter efimer i caduc dels nostres projectes i esperances, el dolor, com etern obstacle que, una i altra vegada, fa acte de presencia en les nostres existencies. No es, tanmateix, una poesia existencialista, ni una lirica abocada al desencis de la mort; tampoc no es una poesia de la nostalgia. El poeta no es recrea melangiosament en un record ja passat, ni en lenyorança dun paradis definitivament perdut. No hi ha recança, no hi ha desesperacio, no hi ha mirada enrere. Con el poemario A flor de piel el lector tiene en sus manos un conjunto de poemas formalmente claros, directos e inteligibles. El poeta no es un estilista, ni un virtuoso de la forma. Sacrifica el fondo a la forma, sin dej

Premi Ibn Hazm Ajuntament de Xàtiva Des que has perdut la plena confiança en el record –el record ben entès com una maquinació de l’ànima–, t’has trobat a raig fet que aquells lligams amb el cor, les