En Txítxikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes buscant terratinents per fer-los una oferta ben estranya: comprar-los la titularitat dels serfs morts que encara consten inscrits en el cens. Sembla un negoci rodo per a tothom: els propietaris s estalvien de continuar-ne pagant els impostos, i ell pot fer servir aquestes "animes mortes" per aconseguir noves terres i progressar socialment. Ben aviat, pero, les coses es torcen per a en Txitxikov, que haura d escapar-se per evitar les sospites i les enveges que un negoci tan singular desperta. Nikolai Gogol ofereix, en aquest classic de la literatura picaresca, la versio mes crua i detestable de l esser huma. Una galeria grotesca de personatges, a lamanera de l infern de Dante.
A El Gran Inquisidor, probablement el capítol més cèlebre d’Els germans Karamàzov, l’última novel·la de Dostoievski i la seva obra cabdal, l’Ivan llegeix a l’Alioixa un poema seu que descriu la troba
Durant la Guerra de Secessió nord-americana, l'any 1864 el general William Sherman va cremar Atlanta i va fer marxar les seves tropes -seixanta mil homes- cap a l'est, travessant Geòrgia fins al mar, i aleshores amunt cap a les Carolines. L'exèrcit lluitava contra les forces confederades i vivia de la terra, saquejava les plantacions del Sud, agafava el bestiar i els conreus per a consum propi, destruïa ciutats i acumulava una població de negres alliberats i refugiats blancs pel camí, fins que tot el que quedava era la vida transitòria i perillosa dels desarrelats, els desposseïts i els triomfadors. Només un novel·lista excel·lent podria explicar amb tanta força i compassió les vides d'aquells que van fer la marxa.
"Bere bizitza pribatuaren hogeita hamargarren urteurrenean, Vostxovi kontua eskaini zioten existentziarako baliabideak eskuratzea ahalbidetzen zion tailer mekaniko txikian. Kaleratze-aginduan honako hau idatzi zuten: ekoizpenetik baztertzen zutela, batetik bere gorputzari makaltasunaren hazkunde bat eta, bestetik, lanaren dinamika globalaren testuinguruan pentsakortasun bat igarri zizkiotelako". Horrela hasten da Lubakia, XX. mende hasierako errusiar surrealismoaren maisulana. Antiutopia izeneko literaturaren azpigeneroan kokatu izan da. Lubakian gizakiek gizatasun gutxi erakusten dute. Animalien, haizearen, zuhaitzen izaera, berriz, oso gizatiarra da. Kolektibizazioa, bosturteko planak, ildo ideologikoak, doktrinamendua, iraultzarekiko erlijiozko fedea ... Ezerezetik gizaki berria sortzea posible ote da? Platonov ezezkoan dagoela dirudi.
