Libros de Estudios lingüísticos, página 56 de 1095

La Retórica ha desarrollado a lo largo de su historia un completo instrumental teórico de total validez para el tratamiento del discurso persuasivo, pero también apropiado para el estudio de otros tipos de textos, pues la riqueza del planteamiento teorico de la Retorica ha hecho posible su extension al texto literario, y facilita ampliamente la explicacion de la estructura del texto general y de su comunicacion.

ETHNOLOGUE: LANGUAGES OF AFRICA AND EUROPE

El 3 de maig del 2011 el diari líder i més antic de Catalunya inagurava una versió en catala. El resultat d'aquest procés fins avui mateix és aquest llibre que reuneix ben endreçades les pautes del diari i els dubtes i solucions en paraules concretes, amb propostes originals i recordatoris sobre els errors més freqüents. Una eina imprescindible per a tots aquells que treballen en catala.

Els autors proposen el concepte de llengues mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demografiques prou amplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, academics, comunicatius i politics, siguin o no totalment independents. Des daquesta categoritzacio, el catala no es pas una llengua petita, rao per la qual es compara la seva situacio amb la daltres llengues europees semblants (com ara el danes, el neerlandes, el fines, el noruec, el suec, el txec, el litua, lestonia, etc.).La tria de llengues a la llar, en el si de les families, constitueix una de les claus de la socialitzacio linguistica de les noves generacions, i daixo socupen cinc capitols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de catala com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolinguistica subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen lus del catala en la criança dels fills. Fins i tot sobserven casos de castellanoparlants dorigen que adopten el catala (son nous parlants) com a llengua principal a la familia, alhora que shi mante el castella. En canvi, les recerques sobre transmissio linguistica intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana son mes descoratjadores: el castella ...

L'obra és el fruit d'una investigació de més de dos anys, guardonada amb la IV Beca Joan Veny que concedeix l'Institut Ramon Muntaner. Per conèixer de primera ma el tortosí més genuí, Castella va entrevistar a fons més d'una vuitantena de persones originaries de tots els pobles del Baix Ebre per a extraure'n els detalls de la parla pròpia de cada localitat, uns qüestionaris a partir dels quals ha recuperat un ric vocabulari que abasta des del camp i la mar fins a les tasques de la llar. Són informants de primera generació, que encara conserven els trets lingüístics més autèntics.

Virus significa en latín, a la vez, esperma y veneno; embarazada es la que no lleva cinto; hospital y hostilidad tienen orígenes comunes; el vocabulario de la Iglesia y del Ejército se entremezcla con el de la medicina, en definitiva, tratando de recobrar sus raíces, su historia, y las connotaciones sociales y emotivas que irradian. Etimologías, eufemismos, ambivalencias y transformaciones semánticas van jalonando un camino donde aparecen, entre otros, Rilke, Sontag, Foucault y Tolstoi, acompañando la pregunta sobre el lenguaje del sufrimiento y la cura.

A tombants dels segles xv i xvi, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemonica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i Valencia. Pero, pràcticame

REPETICION SEXTA SOBRE LAS MEDIDAS